El professor Stephen R. Covey (1932-2012) un dia es va preguntar: com és que unes persones són més efectives que altres? I, tenen alguna cosa en comú els que són més efectius?
Després de passar-se un temps buscant les coses comunes, va arribar a identificar 7 aspectes que semblava que eren compartits per les persones més eficients. Segons ell, sempre amb la seva gran modèstia, no va fer res ni es va inventar cap mètode, només va escriure el que havia vist.
I potser és cert, però algun mèrit li haurem de donar per haver sigut el primer en haver-ho fet, no?
El llibre s’estructura en 4 parts ben definides:
- Paradigmes i principis. En aquesta primera part, s’exposen alguns conceptes i idees introductoris que l’autor considera necessaris per poder interpretar correctament la resta del contingut. També fa una molt breu pinzellada sobre com utilitzar el que vindrà desprès.
- Victòria privada. Seguidament, passa a plantejar els 3 primers hàbits que ell considera imprescindibles per ser efectiu, els quals son individuals de cada persona.
- Victòria pública. Després, s’exposen els següents 3 hàbits, que ja no es centren en un individu, sinó que afecten a l’entorn de cada persona i a l’interactuació amb aquest entorn.
- Renovació. Finalment, anuncia el seté i últim hàbit, exposa una reflexió final a mode de conclusió i inclou un epíleg amb les preguntes més habituals (FAQs) que li fan sobre el llibre. Per acabar, hi han un parell d’annexes amb informació important ja apareguda en algun dels capítols i un parell d’índex alternatius per anar directes als conceptes que ens interessin.
La primera part no té cap secret: simplement ens serveix per entendre el punt de vista (i de partida) utilitzat per l’autor de cara a entendre els diferents hàbits que s’exposaran amb posterioritat.
Aquí m’agradaria fer un petit incís: ja en aquesta primera part es pot veure que el llibre ha estat escrit per un americà. Sobretot es nota en l’aspecte religiós. Als Estats Units és molt més habitual l’assistència a la missa dels diumenges i la col·laboració amb les diferents activitats que fa cada parròquia, i això es nota amb la importància que se li dona a aquest aspecte durant el llibre. Es tracta la relació amb l’església al mateix nivell que amb els amics o la família. Pot sobtar en una societat menys religiosa com la nostra, especialment en gent absolutament atea com jo, però no és un problema per entendre les idees que proposa l’autor.
Fet aquest aclariment, passem a la segona part, on s’exposen els 3 primers hàbits.
Aquest primer conjunt d’hàbits corresponen al camp personal, i no és per casualitat. Tampoc es casualitat l’ordre amb que es presenten. L’autor deixa clar, ja a la primera part introductòria, que cal seguir l’ordre establert dels hàbits, ja que cadascun es recolza en els anteriors per produir resultats.
Aquests primers 3 hàbits són:
- Hàbit 1: Ser proactiu.
- Hàbit 2: Començar amb un objectiu en ment.
- Hàbit 3: Posar primer el primer.
No entraré en detalls de cada hàbit, que per això teniu el llibre per llegir, però amb el títol ja s’entén bastant per on va. El que si que és important es veure perquè cal començar per hàbits personals que no depenguin de ningú més. Si sortim a relacionar-nos al món de manera ineficient i desorganitzada el resultat difícilment serà l’esperat. Primer cal preparar-se: ser proactiu amb el cercle d’influència (ui, spoiler!), saber on volem arribar i com volem fer-ho.
Una vegada optimitzat l’espai personal, podem sortir a fora i aplicar els següents 3 hàbits:
- Hàbit 4: Pensar guanyar-guanyar.
- Hàbit 5: Primer entendre, després ser entès.
- Hàbit 6: Sinergitzar.
Amb l’avantatge que proporciona aplicar els 3 primer hàbits, i l’autoconeixement que haurem obtingut, podrem passar a posar-nos al lloc dels altres amb més facilitat i aconseguir plantejar opcions on totes les persones guanyin alguna cosa (no el total: en una negociació sempre cal cedir però mai s’ha d’intentar humiliar l’altre, cal donar-li una sortida digne).
L’avantatge competitiu de pensar sempre guanyar-guanyar, provoca que vulguem entendre correctament la posició contraria fins i tot abans d’exposar la nostra per, finalment, aconseguir les sinergies necessàries per assolir un resultat on tothom guanya.
Per mi, aquesta és la clau del llibre. I no és fàcil d’aplicar, perquè en la nostra societat el que està massa estés és “esclafar l’adversari”. No es busca una solució guanyar-guanyar sinó que es busca aconseguir tots els objectius propis. La part contraria, evidentment, sortiria com a clara derrotada i sense cap opció d’obtenir ni el més mínim benefici. Per tant, és lògic que es resisteixi tant com pot amb els recursos disponibles.
Això només provoca separació en diferents bàndols (guanyadors i perdedors), malestar entre ells i diners, en forma de temps i recursos, malgastats socialment.
Si tothom s’apliqués aquests hàbits la societat seria millor. Sí, els multimilionaris ho serien una mica menys. Però a canvi el percentatge de pobres també seria inferior.
Finalment, en el cas que haguem aconseguit aplicar correctament els 6 primers hàbits, encara ens en quedaria un últim:
- Hàbit 7: Afilar la serra.
El nom d’aquest últim hàbit pot sonar estrany, però es pot relacionar fàcilment amb la següent frase del primer president republicà dels Estats Units (i també el primer en ser assassinat):
Dona’m 6 hores per tallar un arbre i passaré les 4 primeres afilant la destral.
Abraham Lincoln
Així doncs, el concepte queda clar: sempre cal preparar-se. I la manera de preparar-se per ser eficient és seguir formant-se i aprenent constantment. En el moment que es dona per suposat que ja es fa bé una cosa, la qualitat d’execució va baixant progressivament. Sempre cal buscar noves maneres de seguir millorant el que es fa i descobrint maneres alternatives de fer-ho que, com a mínim, siguin igual d’efectives.
Tot i ser un llibre escrit el 1989, les seves idees segueixen plenament vigents avui en dia.
Qui vulgui aplicar els consells per ampliar el seu domini dels 7 hàbits, té a la seva disposició un quadern de treball, amb petits resums de cada hàbit i unes plantilles per la seva posada en funcionament.
També hi ha disponible un llibre del mateix autor, escrit el 2004, titulat “El 8é hàbit: de l’efectivitat a la grandesa“, on complementa els 7 hàbits originals amb l’autoconeixement necessari per sobreviure en una societat on els treballadors ja no són una matèria primera que treballa a les fàbriques, sinó que cada un d’ells pot aprendre (i ha de fer-ho) com treure el millor de les seves habilitats personals.
En resum, un llibre que no dona solucions miraculoses (bàsicament perquè no existeixen), sinó que traça el camí, amb explicacions clares, que cal seguir per millorar.
I si es fa bé aquest camí, el resultat sí que semblarà un miracle comparat amb el que s’obtenia abans.