Estem a casa i tenim temps disponible. Sí, ens hi han obligat i el motiu no és el que voldríem, però és el que ens ha tocat.
Tota la vida amb preocupacions i coses pendents de fer, algunes urgents i d’altres importants. Sempre queixant-nos de la falta de temps i ara, de cop i sense avisar, de temps ens en sobra. Recordeu aquelles afirmacions que ens fem a nosaltres mateixos dient: “quan tingui temps faré…”.
Doncs ha arribat el moment de fer-ne algunes. Segur que moltes es poden fer amb el material i els recursos disponibles a casa. I per si fos poc, moltes empreses estan oferint cursos i recursos gratuïts per uns mesos, de totes les tipologies, en solidaritat amb els confinats.
I com respon la gent? Augmentant considerablement el consum d’internet amb vídeos de Whatsapp, entrades i stories d’Instagram i mirant totes les sèries disponibles a Netflix.
No dic que això no sigui correcte, però no pas tot el dia. Segur que a aquestes persones no se’ls acudeix res millor a fer? No m’estranya que es desesperin per haver d’estar tancats a casa doncs…
Estem davant una situació única que difícilment tornarem a viure (o això espero!). Sabem les conseqüències que està tenint i els experts estan explicant les que tindrà (també els no experts estan opinant, potser massa i tot…). Evitar-les, o més aviat intentar minimitzar-les tot el que es pugui, depèn dels que manen, no dels ciutadans normals com nosaltres. Per això sabem amb certesa que no acabarà bé.
Però el que si depèn de cadascú de nosaltres és com invertim el temps que ens ha aparegut i com sortirem de casa per tornar a la vida normal un cop sigui segur fer-ho.
Llegim més. Aprofitem per aprendre alló que sempre ens havia cridat l’atenció. Seguim fent esport i menjant sa. Aprenem a relaxar la ment per evitar l’estrès que tornarà en el futur. I sí, mirem també alguna sèrie per la televisió.
Segons Stephen Covey, tots tenim un cercle de preocupacions i un cercle d’influència (més informació aquí o en moltes altres webs). El Covid-19 està al cercle de preocupacions, per tant no hi podem fer res actualment. Centrem-nos, doncs, en el nostre cercle d’influència, on hi trobem, a part de les mesures necessàries per evitar el contagi, com encarem l’estada a casa i la posterior sortida al món exterior.
Hem rebut una oportunitat única en forma del recurs més valuós que tenim: temps. No el desaprofitem (tot) mirant una pantalla sense treure’n cap benefici.
La humanitat porta segles desaprofitant tot el que la terra li dona. Per una vegada, fem-ho bé. Sinó, en patirem les conseqüències. I molt aviat, més del que voldríem.
No la caguem.