Guardar-ho per si de cas

Aprofitant que ara té temps i relativament poques coses per fer, molta gent s’està dedicant a endreçar i netejar casa seva. Bravo! No es pot tenir una vida ordenada amb una casa que sigui un caos, per tant, qualsevol acció per reduir el caos (perquè tècnicament és impossible eliminar-lo) és benvinguda.

Però, un cop ordenada la casa, tota aquesta gent creurà que ja ha acabat? Què passa amb els diferents dispositius electrònics, tant els personals com els compartits entre els diferents membres de la casa, que segur que tenen?

Tots aquests aparells cada vegada disposen de més memòria, especialment els de gammes més altes, i també cal considerar l’augment d’ús (finalment!) dels serveis d’emmagatzematge al núvol. Gràcies a això, cada vegada tenim menys limitacions per guardar tota la informació que ens sembla important: fotografies, vídeos, documents, jocs, e-books, articles de webs i diaris, programes i aplicacions, música, podcasts, etc. Però també cal dir que per culpa d’això, cada vegada tenim menys limitacions per guardar tota la informació que ens sembla important: fotografies, vídeos, documents, jocs, e-books, articles de webs i diaris, programes i aplicacions, música, podcasts, etc.

Avantatge i inconvenient alhora? Doncs si, i és degut a dos motius:

  • són coses que no veiem físicament.
  • escollim molt malament els motius per guardar-ho.

Mentre tothom va fent dissabte a casa seva, surten coses que provoquen la inevitable pregunta: i això, perquè ho guardem? Si no es té una resposta clara, doncs, a les escombraries. Perquè, a més, ocupen espai físic, que és més limitat.

Però que passa quan ens fem la mateixa pregunta sobre un element que hem trobat a la memòria del mòbil o de l’ordinador? Encara que no hi hagi una resposta clara sobre el motiu pel que s’està guardant, se sol sentir: bé, només ocupa uns megues i encara tinc molt d’espai lliure, ho guardaré.

I aquí s’origina el síndrome de Diògenes digital, el qual va empitjorant amb el temps, perquè com més coses es van acumulant al llarg dels anys, més mandra fa posar-se a fer neteja.

Fins que t’adones que tens 18.000 fotos, 1.500 vídeos, 400 aplicacions al mòbil, 180Gb de música, 1Tb de pel·lícules i sèries, centenars de llibres tècnics sobre enginyeria en PDF que mai s’han obert, 10.000 mails (entre personals i de feina)…

A part de tenir un mòbil personal i un de feina, cosa que també comporta maldecaps, sobretot a l’estiu quan el nombre de butxaques disminueix.

Els números de més amunt no son inventats i si cadascú fa els seus propis, potser hi haurà algú altre que s’espantarà.

Considerant la disponibilitat actual de xarxes wifi i 4G (aviat 5G si no les cremen totes), i que cada vegada hi han més aparells connectats (a part del mòbils, tauletes i ordinadors, ara tenim rellotges, altaveus intel·ligents, televisors, bombetes, neveres, endolls…), es pot treure una conclusió clara: avui en dia, és més important saber on trobar la informació que tenir-la físicament.

Alguns diran que si no es té físicament es corre el risc que la informació desaparegui. Però, encara queda algú que pensi que a internet pot desaparèixer alguna cosa? Es pot dificultar l’accés a les informacions no desitjades, però no eliminar-les (més informació aquí).

Per tant, tenir un petit arxiu on anotar aquests llocs si que és correcte. Emmagatzemar temporalment algun documents que estem fent servir en alguna tasca o projecte que tenim en marxa, també. Però, guardar les coses “per si de cas”, és un error.

Personalment, per si algú s’ho pregunta des que ha vist el números, he decidit:

  • 180Gb de música tenint subscripció a l’Apple Music, on ho puc escoltar tot? A la paperera (com també vaig fer amb pràcticament tots els 600 cd’s físics, tant originals com còpies, fa un any. Aclariment: cap cd de Bruce Springsteen s’ha mogut de lloc).
  • 1 Tb de pel·lícules i sèries, moltes de fa molts anys quan la qualitat deixava bastant que desitjar, tenint Movistar+ (obligatori al posar fibra òptica, excepte per nous clients) i Amazon Prime Video (que va inclòs amb el Prime per no pagar enviaments)? A la paperera! Fins i tot fa 2 mesos vaig donar de baixa Netflix (que teníem des del dia que va sortir a Espanya) per falta d’ús!
  • 10.000 mails? En queden 100, i molts encara sobren.
  • Enorme biblioteca de llibres tècnics, molts en versions antigues i desactualitzades, amb informació de lliure accés a la xarxa? A la paperera!
  • 400 aplicacions al mòbil? Bé, soc un friki, però he aconseguit deixar-ho en 125.
  • Les 18.000 fotos i els 1.500 vídeos encara estan pendents. Primer he de triar un criteri i després trobar la força de voluntat per posar-m’hi. El segon punt és una clara conseqüència d’haver esperat massa a fer-ho.
  • Pels dos mòbils, la solució és fàcil quan el més nou és doble SIM (encara que una sigui virtual i la seva adquisició tingui algunes particularitats: 14€? Per un codi QR en un paper? De veritat Movistar?…). Després només cal aplicar una ferma separació dels apartats personals i professionals, fàcil de fer amb les aplicacions disponibles, i llestos.

Així que, guardem els llocs on trobar les coses, no les coses per si mateixes. No és eficient tenir molta informació si igualment cal comprovar que estigui actualitzada. En canvi, una bona base de dades amb els llocs on trobar la informació, per evitar haver de fer de nou la recerca, sí que ho és.

I encara és menys eficient haver de perdre temps buscant entre tot el que tenim per trobar alguna cosa que sabem que tenim guardada, però no recordem exactament a on.

Siguem minimalistes i guardem només alló que té un motiu real per ser guardat.

Només quan s’està en harmonia amb l’espai, tant físic com digital, es pot passar a organitzar el temps.

Comparteix-ho per ajudar-me!

Deixa un comentari