Les 25 regles de la desinformació

Fa dos mesos vaig escriure sobre com ho fa el poder per controlar la població i evitar que adquireixin coneixements. L’últim pas eren les fake news.

Pot semblar una cosa nova perquè fa relativament poc que se’n parla de forma general i oberta, però en realitat fa molt de temps que existeixen, tot i que probablement amb un percentatge sobre el total de noticies més baix que l’actual.

Avui, veurem alguns consells útils per crear fake news. En concret, em centraré en les 25 regles de la desinformació de H. Michael Sweeney (desinformador professional americà que se suposa que ha intervingut en algunes campanyes presidencials als EUA). Tècnicament, les seves 25 regles estan basades en les 13 tècniques per suprimir la veritat de David Martin, però jo em centraré en Sweeney per haver obtingut més rellevància.

Llegiu atentament cada regla i penseu situacions on l’heu vist aplicada, ja sigui en una situació personal, en un acte públic on heu assistit o simplement en algun programa de la televisió. Pista: cada cop que un polític obre la boca per parlar en deixa anar alguna relacionada amb aquestes normes (i si es tracta d’un debat en campanya electoral, el difícil és escoltar-los dir alguna cosa que no hi tingui a veure!).

Les 25 regles de la desinformació són:

  1. Negar la premissa més important. Encara que conegueu les acusacions contra vosaltres, no les discutiu. De fet, ni en parleu: si no està escrit no existeix. Heu sentit mai la famosa pregunta: “si un arbre cau enmig d’un bosc sense ningú en kilòmetres a la rodona, fa soroll?”. Doncs aquí el que cal fer és ignorar un arbre que ha caigut al mig de la zona més transitada del món encara que us hi entrebanqueu al passar sense mirar-lo.
  2. Convertiu-vos en incrèduls i indignats. Eviteu discutir temes importants i enfoqueu-vos en temes perifèrics que pugueu utilitzar per desviar el tema i criticar un grup, qüestió o sector considerat com a sagrat per la població. Quedareu molt bé si utilitzeu convincentment expressions com ara “Com t’atreveixes!”
  3. Desautoritzeu tota acusació titllant-la de rumor. Eviteu discutir temes que no us interessen tractant-los de rumors i especulacions, independentment d’on provinguin. Digueu que són “rumors d’Internet” o “teories de la conspiració”.
  4. Feu servir la fal·làcia de l’espantaocells. Busqueu un argument del contrari que pugueu rebatre fàcilment, fent-vos quedar bé i per sobre seu. Inventeu un tema en contra seu que pugui ser fàcilment argumentat (sense necessitat de demostrar res) o aprofiteu les seves debilitats d’argumentació sobre algun tema concret per centrar-vos en ell. Amplifiqueu la importància d’aquests falsos arguments perquè només es parli d’ells i no s’arribi a discutir la qüestió inicial, que ha quedat de fons, ni acusacions contra vosaltres fetes amb anterioritat.
  5. Distraieu els oponents etiquetant-los i ridiculitzant-los. Etiqueteu al contrari de manera que la resta de població se’n vulgui allunyar perquè no la relacionin amb una persona que “és així”. Les etiquetes que funcionen millor són: radical, terrorista, conspirador, racista, fanàtic, liberal, pervertit sexual, ateu, fonamentalista, homòfob, de dretes, d’esquerres…
  6. Pegueu i correu. En qualsevol lloc públic, feu un atac contra el vostre rival i marxeu sense que es pugui defensar. Funciona molt bé en l’última intervenció abans d’una pausa en programes de televisió o debats polítics, o en fòrums d’internet ignorant (o editant) els comentaris. Si hi ha eleccions catalanes o municipal, funciona molt bé dir que es tenen comptes bancaris a Andorra o Suïssa (es pot acabar demostrant que no existien, si és el cas, però la pressió popular i del partit ja hauran fet dimitir l’afectat).
  7. Qüestioneu els motius. Tergiverseu o amplifiqueu qualsevol indici (per petit que sigui) que el vostre oponent actua en base a una agenda personal oculta que no és la que proclama públicament. L’obligareu a defensar-se i podreu evitar el tema inicial.
  8. Invoqueu a l’autoritat. Feu que us associïn amb alguna autoritat sobre el tema i presenteu el tema amb molts tecnicismes i argot propi per donar la impressió que “en sabeu”, però sense discutir del tema, citar fonts ni demostrar concretament res.
  9. Feu-vos els ximples. Independentment de la validesa, l’evidència, les proves o la lògica de l’argument en contra vostra, no discutiu i desligitimeu-ho.
  10. Associeu els oponents amb noticies velles o acusacions passades. Abans d’un acte o debat on se us podria qüestionar, prepareu i filtreu una acusació per sabotejar els plans de l’altre. Si sou de Ciutadans, ho heu de fer ensenyant un cartellet.
  11. Feu confessions falses. Confesseu candorosament i amb responsabilitat un fet menor per guanyar-vos la simpatia dels altres i que us vegin com algú que assumeix les conseqüències dels seus actes. Us servirà com a distracció pels temes que realment voleu evitar.
  12. Inventeu enigmes que no tinguin solució. Donada una situació que no us interessa, ompliu-la de detalls tècnics, imprecisions, contradiccions i, en general, com a massa complexe per ser resolta. Aconseguireu dissimular la veritat i que el públic perdi l’interès en el tema.
  13. Utilitzeu la lògica d’Alícia al país de les meravelles. Eviteu discutir dels temes incòmodes raonant cap enrere, amb regressions, digressions i una aparent lògica deductiva. D’aquesta manera, eviteu tractar amb els fets actuals.
  14. Exigiu solucions completes. Eviteu temes concrets requerint que l’oponent els solucioni completament abans de parlar-ne. Argumenteu que si l’assumpte no està resolt, tot el que es parli serien suposicions. Si ho aconseguiu relacionar amb la número 10 i una acusació no resolta, ho “petareu”.
  15. Arribeu a conclusions alternatives manipulant els fets. Pensant creativament, ordeneu de manera diferent les peces del trencaclosques que us ocupa perquè apuntin cap a la direcció que us interessa. Però per favor, feu-ho amb més gràcia que Mr. President Trump.
  16. Feu desaparèixer les evidències o els testimonis. La preferida dels poderosos: quan es detecta que algú se n’anirà de la llengua, se’l fa desaparèixer. Més enllà dels exemples de manual del PP amb els discs durs o el testimonis morts abans de judici i els empresonaments de polítics a Rússia o Veneçuela, podeu trobar múltiples exemples d’aquest punt al llarg de la història.
  17. Canvieu de tema. Desvieu l’atenció cap a altres temes fent comentaris que obliguin a donar una resposta. També funciona molt bé si teniu algú altre que us pot seguir el joc i monopolitzar la conversa en el nou tema en lloc de seguir amb l’original.
  18. Emocionalitzeu i antagonitzeu. Si no podeu (o sabeu) fer res més, feu mofa o esbronqueu al vostre adversari o toqueu temes emocionals que l’hi puguin fer perdre els papers. A més, teniu l’extra de poder-lo titllar de “massa sensible a la crítica” després de la seva resposta. La preferida de Josep Borrell!
  19. Demaneu proves impossibles. En una discussió, minimitzeu la importància de les proves disponibles i exigiu-ne altres d’impossibles (o molt difícils d’aconseguir), però que tinguin una transcendència evident en el tema tractat. Per exemple, l’arma desapareguda en un assassinat.
  20. Presenteu proves falses. Presenteu informació nova o evidències dissenyades per entrar en conflicte amb les de l’oponent. Així podreu neutralitzar els temes més sensibles i evitar-ne la resolució.
  21. Apel·leu a una investigació legal o a algun organisme de poder que pugui investigar els fets. En cas de ser part del sistema, tindreu influència en el que es diu i el que es filtra sobre un determinat tema, així com obtenir una sentència conforme al que espereu. Obtindreu major legitimitat i es pot utilitzar com a moviment ofensiu per portar algú innocent a un procés judicial (vaja, l’exemple aquí és tant evident que m’abstindré de dir-lo…).
  22. Creeu una nova veritat. Creeu el vostre propi grup d’experts, autors, líders, etc, sobre un tema o influïu en els ja existents perquè vagin en la vostra direcció. Això us conferirà autoritat si us cal arribar a parlar sobre el tema posteriorment.
  23. Fabriqueu esdeveniments de distracció massiva. Si les estratègies anteriors no han funcionat per desviar l’atenció del tema que voleu evitar, creeu històries que acaparin l’atenció pública com si fos una novel·la de misteri. Us vau fixar com, casualment, mentre el PP era al govern, cada cop que sortia una sentència de corrupció en contra seva es feien intervencions contra els independentistes que acaparaven totes les portades de diaris i telenotícies?
  24. Silencieu els crítics. Suborna o fes xantatge a les persones que tenen informació negativa sobre tu o que s’interposen en el teu camí. Sinó, escampeu informació falsa sobre ells per desprestigiar-los, intimideu-los o feu que els detinguin. Si voleu anar sobre segur, mateu-los.
  25. Desapareixeu. Si la cosa no es soluciona ni aplicant totes les mesures anteriors, toqueu el dos. A aquestes altures ja haureu acumulat prou recursos en paradisos fiscals per viure sense problemes en algun lloc paradisíac. A més, si voleu, gracies a la deficiència de memòria de la societat i a alguna tècnica d’enginyeria social aplicada des de l’ombra, podreu tornar al cap d’uns anys com si no hagués passat res.

Una vegada vistes les 25 regles, esteu sorpresos de la quantitat de vegades que “us l’han colat”?

Tranquils, si acabeu de descobrir que algú us ho ha estat fent fins ara i no us n’havíeu adonat, simplement vol dir que aquesta persona fa bé la seva feina. Potser es mereixeria un ascens i tot! O dedicar-se a una professió on treure tot el millor de si mateix amb aquestes tècniques penoses i lamentables.

Com ara la política.

Comparteix-ho per ajudar-me!

Deixa un comentari