El primer pas de molts mètodes de productivitat és capturar.
I no és una casualitat: no serveix de res tenir un sistema d’eficiència personal, sigui simple o complex, si no es va actualitzant rutinàriament.
Però, què entenem per capturar?
Simplement, anotar tot alló que ens passa pel cap. No pas de manera detallada, sinó simplement amb les paraules suficients per saber què vol dir quan es revisi posteriorment per definir una acció.
De fet, una bona pràctica que es recomana habitualment és capturar sense fer servir cap verb. No cal decidir l’acció que implica la captura en el moment de fer-la, ja es farà més tard. La finalitat és únicament assegurar-se que el pensament queda anotat abans que se’n vagi del cap i pugui provocar algun problema si no es recorda a temps per fer l’acció que calia.
Per exemple, si acabo de saber que hi haurà un concert de Bruce Springsteen a Barcelona, ho capturaré immediatament. Però no escriuré: “comprar entrades pel concert de Bruce Springsteen” o “mirar quan es posen a la venda les entrades de Bruce Springsteen”, sinó simplement “Bruce Springsteen” o, com a màxim, “concert Bruce Springsteen”.
Ja arribarà el moment en que, amb més tranquil·litat, decidiré què cal fer amb l’anotació, en aquest cas posar un avís al calendari per estar a la cua virtual des del primer minut que obrin la venda. Inicialment només es tracta d’assegurar-se que aquell pensament queda registrat.
Perquè com ja va dir David Allen:
La teva ment és per tenir idees, no per mantenir-les-hi.
David Allen, creador del mètode GTD
També ho recalca constantment José Miguel Bolívar al seu magnífic llibre: el cervell és un pèssim gestor de recordatoris. Ens recorda coses en moments totalment inadequats i n’oblida d’altres de gran importància.
Així que, ja que estem treballant en el nostre exocòrtex, fem-ho bé i donem-li tota la informació que necessita.
El cervell només confiarà en un sistema de gestió extern si sap que hi ha tota la informació. Si hi ha coses que no les anotem, el cervell intentarà recordar-les i, inconscientment, deixarà de confiar en el sistema perquè el considerarà incomplet i ineficaç.
Per això el pas de capturar és tant important.
Pot ser que tinguem un sistema que no es correspongui al mètode que volem aplicar, però si és complet, el cervell hi confiarà. Ja hi ha haurà temps d’anar fent petites correccions i modificacions per arribar al sistema desitjat i de revisar-ho tot per assegurar que cada acció està al lloc que li pertoca.
En resum: comencem pel principi. Si hem decidit dedicar esforços a crear una ment externa per gestionar la nostra energia (i, com a conseqüència, aprofitar millor el temps), fem-ho de manera que puguem treballar sobre el sistema adequat.
Així no malgastarem recursos.
Perquè, no hi ha res pitjor que perdre el temps intentant aprofitar-lo.