Gastar vs invertir

Necessito una camisa de màniga llarga nova. Podria anar a una gran cadena de moda, d’aquestes que canvien tota la roba de la botiga cada 15 dies i que el seu fundador és actualment el sisé home més ric del món després d’haver començat des de zero, i comprar-ne una per 30€. També podria comprar-la d’una marca de Barcelona, amb un nom entre tecnològic i passional, feta amb un teixit especial que és termoregulador, transpirable, no acumula electricitat estàtica i no cal planxar-la. Però aquesta costa 90€.

Com que els meus ingressos no son res de l’altre món, suposo que el més lògic és anar a la primera botiga i comprar-me-la allà. Potser, com que son barates, me’n compraré dues i tot (caient així en el parany consumista de la marca i ajudant a enriquir encara més al seu propietari). No em surt a compte, ni em puc permetre, gastar 90€.

Segur que no puc? Estic gastant o invertint?

Suposem que la nova camisa m’agrada molt i la porto cada vegada que està neta, però no cada cap de setmana puc rentar i planxar roba. Per tant, me la posaré un cop cada dues setmanes. Amb això del canvi climàtic cada cop fa més calor, així que la portaré només durant sis mesos l’any. Serem conservadors i li adjudicarem una vida útil de 3 anys.

Fent els càlculs, es pot veure que la portaré 36 vegades. Tant la de 30€ com la de 90€ s’han de rentar, estendre i plegar, per tant, aquí no hi tenim diferències. Però una cal planxar-la i l’altra no. I no és pas una peça de roba de les més fàcils de planxar: tardo dos minuts per fer-ho bé. En total, durant el temps que la tingui, estaré un total de 72 minuts planxant-la.

Llavors l’únic que em fa falta saber és quan val el meu temps:

  • Si considero que una hora del meu temps val 50€, aquests 72 minuts es converteixen en 60€. Per tant, al final, les dues camises m’hauran costat exactament el mateix.
  • Si valoro una hora de temps en 25€, la camisa barata m’haurà costat 60€ i realment hauré estalviat diners. Es pot considerar, doncs, que hauré invertit bé els meus diners.
  • Si soc una persona molt ocupada i amb moltes responsabilitats, i valoro en 100€ cada hora que tinc, la camisa barata m’haurà costat 150€. En aquest cas, em ve al cap la frase espanyola “lo barato sale caro”.

Aquest simple exemple, fet amb una camisa, serveix per veure que no sempre el primer anàlisi que fem de les coses (la de 30€ és més barata) és el correcte. Cal tenir en compte molts altres factors abans de prendre una decisió i cal dedicar més temps a pensar-hi com més important sigui aquesta decisió.

Fer una base de dades a la feina pot requerir algunes hores, però si estalvia uns minuts cada dia al llarg dels anys, sens dubte es tracta d’una inversió. Els coches amb motor dièsel son més cars que els de gasolina, però per qui faci més de 25.000Km l’any segurament suposin un estalvi. Contractar algú perquè ens faci les feines de casa és una inversió si a canvi podem dedicar-nos a una altra activitat que ens genera més benefici que el cost de la contractació.

Resumint, és molt fàcil considerar que estem gastant temps i diners en les nostres compres i activitats, però com més ràpid aprenem a diferenciar quines situacions podem considerar una inversió, més aviat podrem aconseguir temps extra per dedicar al que realment ens apassiona fer.

Comparteix-ho per ajudar-me!

Deixa un comentari