No

La paraula “no” és curta i fàcil d’aprendre. De fet, els nens l’aprenen des de ben petits i l’utilitzen amb freqüència, normalment aconseguint desesperar els pares.

Però va passant el temps i ens anem fent grans, adquirim més responsabilitats personals, laborals, socials o domèstiques i al mateix temps oblidem l’ús de la paraula en qüestió. Anar al gimnàs? Cap problema! Sortir a còrrer el cap de setmana? Que em segueixi qui pugui! Estudiar un idioma? Posi-me’n dos!

Fins que el nostre calendari setmanal és un caos sense cap forat lliure des que ens despertem fins a l’hora d’anar a dormir (el més tard possible per intentar trobar temps on no n’hi ha).

Llavors pensem: “no m’estic organitzant bé, he de buscar alguna manera de fer-ho millor” i comencem a buscar aplicacions i programes per fer-ho. Si després l’únic que aconseguim és tenir llistes enormes de coses per fer, pensem que no seguim un mètode i busquem l’ajuda en sistemes de comprovada eficàcia com per exemple GTD o Kanban.

I seguim sense tenir temps pel que hem de fer i, més important, pel que volem fer.

En la nostra obsessió per arribar a tot, ens oblidem d’un detall important: un dia té 24 hores. Per més que aconseguíssim un sistema d’organització perfecte, que no desaprofitéssim ni un minut, que mantinguéssim una productivitat màxima al llarg de totes les activitats, amb una concentració exclusiva en el que fem i evitant la més mínima distracció, ens trobaríem sense poder fer-ho tot perquè seguiríem limitats a 24 hores. Això sí, hauríem fet més coses.

Però, com d’importants serien totes aquestes tasques?

Stephen R. Covey, a Els 7 hàbits de la gent altament efectiva, ens proposa la següent matriu per classificar-les:

Matriu de gestió del temps (o matriu Eisenhower)

La situació ideal seria estar sempre al segon quadrant, però la realitat és que massa habitualment ens trobem al primer i al tercer. I el que és pitjor, també passem algunes estones al quart.

Per tant, el primer pas és: dir NO al quart quadrant. NO en majúscules, de forma ferma i contundent.

Després cal invertir temps per prendre mesures que redueixin les tasques del primer i tercer quadrant o, com a mínim, intentar convertir-les en tasques que es puguin englovar en el segon quadrant i que ens siguin útils.

Sempre quedarà alguna cosa sobre la que no tenim el control que ens farà estar en el quadrant equivocat, però l’objectiu final ha de ser dir NO a tot el que no sigui del segon quadrant. I encara més: cal assegurar que aquest segon quadrant no estigui massa saturat i puguem destinar el temps adequat a cada activitat. Hem de dir NO a l’excés d’activitats, pensar realment bé per què volem fer alguna cosa i fer-la només si el motiu és realment important.

Només treballant en coses importants, que hem escollit de forma conscient i meditada nosaltres mateixos, aconseguirem avançar en la direcció que ens farà més feliços.

Comparteix-ho per ajudar-me!

Deixa un comentari