Actualment està de moda sortir de la zona de confort, donant per suposat que no és bo quedar-s’hi.
Però no és dolent passar una part del temps dins les comoditats de la zona de confort personal. De fet, és impossible estar-ne sempre fora: ens agrada la música de la nostra joventut, alguns que han fet servir sempre un canvi manual al cotxe no en volen saber res dels automàtics, podem estar a la mateixa casa o feina durant anys…
Ja ho diuen: l’èsser humà és un animal de costums.
I els que diuen que es passen la vida sortint de la seva zona, en realitat no saben quina és. La seva zona de confort real és fer sempre coses noves i diferents. Per tant, per sortir-ne haurien de fer coses comunes i repetitives.
Estar dins la pròpia zona de confort permet trobar-se situacions i reaccions conegudes, facilitant així centrar-se en l’execució de les activitats. Som més eficaços en les tasques de la zona de confort per l’experiència adquirida prèviament en executar-les. I cal aprofitar aquesta eficàcia!
Però també és cert que cal sortir a explorar fora de la zona de confort amb regularitat. És el que s’anomena aprendre.
Qualsevol tema nou que es decideixi aprendre està inicialment fora de la zona de confort i suposarà un repte, ja sigui intel·lectual o físic. I no fa falta posar-se a fer coses extremes: qualsevol cosa diferent de les habituals, per insignificant que pugui semblar, serveix per posar a prova l’adaptabilitat i aprendre a gestionar situacions noves.
I perquè seguir sempre aprenent? Doncs per fer crèixer constantment la zona de confort!
Sinó, ens quedem desfasats. És el que passa habitualment quan les noves generacions dominen millor les tecnologies que van apareixent que no pas les generacions precedents. Es pot comparar amb el que passa amb els diners estalviats al banc: si es tenen allà guardats i prou, es perd poder adquisitiu per la inflació anual del preus. Per això, cal invertir-los i obtenir un benefici que, encara que sigui petit, compensi aquesta devaluació.
Encara que algú es pensi que sap moltes coses, si no es dedica a aprendre res nou, la seva zona de confort es va reduint (com el diners del banc) per culpa de l’augment de coneixements exteriors (que representarien la inflació). Cal invertir temps en adquirir nous coneixements, permetent així mantenir la mida de la zona de confort, o fins i tot ampliar-la (igual que els diners del banc!).
Perquè més important que comptabilitzar el temps que es passa dins o fora de la zona de confort, és intentar sempre expandir-la al màxim possible: com més gran sigui, més coneixements es tenen i més fàcil resulta adaptar-se a noves coses desconegudes que s’interposin en el nostre camí.
Així que, ves per on, resulta que com més gran és la zona de confort, més fàcil resulta sortir-ne.
En canvi, si deixem d’aprendre una vegada deixem d’estudiar, la nostra zona de confort s’anirà fent petita amb el pas dels anys fins a arribar un punt en que pràcticament tot el que no estigui dins la rutina diària estarà fora la zona i fer-ho suposarà un gran esforç. Aixó generarà una sensació d’impotència i desesperació, farà que ens aferrem encara més a la zona de confort, caient en una espiral negativa de la que cada cop és més difícil sortir.
Oblidem l’obsessió per saber si estem dins o fora de la zona de confort i dediquem-nos a adquirir nous coneixements i habilitats. Arribarà un moment que la zona de confort serà tant gran i serà tant fàcil sortir-ne, que ens oblidarem que existeix.